El grafè: el material del futur

El grafè és un al∙lòtrop del carboni, el grafit són varies capes de carboni enllaçades entre si, i el grafè es una sola capa d’àtoms. Els enllaços del carboni son covalents, son forts, i de forma hexagonal.
Hi ha dues maneres d’obtenir el grafè. El material utilitzat en qualsevol dels dos tipus d’exfoliació, es el grafit pirolític, aquest grafit es diferencia principalment per les propietats magnètiques, ja que es diamagnètic, el diamagnetisme, és una forma molt dèbil de magnetisme apareguda quan hi ha un camp magnètic extern .
L’exfoliació mecànica: amb una cinta adhesiva, grafit en pols, es pot obtenir mostres petites i d’alta qualitat de grafè.
L’exfoliació química, consisteix en exfoliar el grafit per sonicació, es a dir, per ultrasons. S’utilitza òxid de grafit aquós per aquesta exfoliació, després queda òxid de grafè, i aleshores cal reduir-lo per obtenir grafè i en fer-ho perd qualitats o be i resten impureses. Tot i així, l’òxid de grafè també s’utilitza.
El CVD es una càmera de gas, dins hi ha un substrat, que es metal∙lic i catalític, s’introdueix el gas, CH4 (metà), que en passar per la finestra de quars, es separa l’H del C, que s’adherirà al substrat en forma de
grafè. Com que el CVD es molt car, es va desenvolupar aquest mètode, que te el mateix funcionament amb la diferencia de que es un procés continuat, que permet mes joc en les dimensions de la mostra, una làmina de Cu, va rodant i s’hi va adherint el grafè. Després el Cu es dissol, deixant la làmina de grafè.
Experiment de la batedora, és una exfoliació química molt rudimentària, es necessita grafit, aigua, detergent i una batedora, el detergent ajuda a fer d’exfoliant a les fulles de la batedora.