Llum, pinces òptiques… acció
cinta gomis
escola virolai – barcelona
Les pinces òptiques aprofiten les propietats dels feixos de llum làser per generar forces que permeten subjectar i manipular cossos microscòpics sense tocar-los físicament. La tècnica ja és una realitat en la recerca bàsica i l’estudi de mostres biològiques, motors moleculars, microfluids i micromàquines, entre molts altres àmbits.
El material més utilitzat per treballar amb pinces òptiques és el diòxid de silici. En la present investigació s’ha estudiat la polaritzabilitat, la freqüència d’oscil·lació i la constant elàstica de diferents nanopartícules atrapades en un sistema de pinces òptiques. Els materials emprats han sigut l’òxid d’alumini, el diòxid de titani, el diòxid d’hafni i, evidentment, el diòxid de silici.
Combinant mitjans teòrics i experimentals s’ha comprovat que és possible atrapar partícules de mida comparable de materials diferents del diòxid de silici i que, en determinades condicions, certes nanopartícules oferiran millors prestacions que les d’aquest. Ara bé, per aplicar els altres materials de manera eficient, caldrà perfeccionar el disseny de les seves nanopartícules.
El material més utilitzat per treballar amb pinces òptiques és el diòxid de silici. En la present investigació s’ha estudiat la polaritzabilitat, la freqüència d’oscil·lació i la constant elàstica de diferents nanopartícules atrapades en un sistema de pinces òptiques. Els materials emprats han sigut l’òxid d’alumini, el diòxid de titani, el diòxid d’hafni i, evidentment, el diòxid de silici.
Combinant mitjans teòrics i experimentals s’ha comprovat que és possible atrapar partícules de mida comparable de materials diferents del diòxid de silici i que, en determinades condicions, certes nanopartícules oferiran millors prestacions que les d’aquest. Ara bé, per aplicar els altres materials de manera eficient, caldrà perfeccionar el disseny de les seves nanopartícules.
